Què pot esser millor?

I aqui estic, en ple divendres d'agost, acabant la setmana laboral.

Cansat i afamegat. Un poc rabiós per coses que no acaben de sortir bé o que, simplement, no acaben d'acabar. Amb l'asma pujada, tossint quan m'enrecord que no estic fi, i esgotat per fer-ho...

Però escoltant Foggy Dew, de The Dubliners, i somrient i gaudint de cada nota de la tin whistle, de cada acord de la guitarra elèctrica, i de cada melodia d'aquest amiga que és per a mi Irlanda, per mitjà de la veu d'un cantant amb llinatge Reilly.

I pens que res pot ser millor.